REUNIÓ

Reunió del 9-2-15

Dos membres del Fòrum han avisat de la impossibilitat d'assistir en aquesta sessió.

No hi ha ordre del dia.

Molt aviat ens hem apuntat en no parlar del bisbe, però també al cap d'una estona ell ha estat al centre del nostre Fòrum altra vegada.

Sense sitematitzar s'han dit moltes coses de les quals en recordem algunes:

-El bisbat és “la parròquia del Bisbe”. Hi actua i hi treballa moltes vegades al marge del capellà i per sobre del capellà.

-Ens ha sorprés, per no dir que ens ha fet riure, el nomenament dels dos ministres diocesans de la misericòrdia/reconciliació.

-La marginació “com peces inútils” de la majoria dels capellans, sobretot els grans com a peces inútils i indignes d'estar en les decisions i tasques importants del bisbat.

-La desviació, equivocada, de l'orientació diocesana de la campanya de la misericòrdia, centrada i “copada” pel sagrament del perdó celebrat de forma individual.

-La confussió, creiem interessada, de la confessió individual amb la direcció espiritual, que ens sembla que a la pràctica la convereixen en un control de les consciències mantenint-les en un infantilisme i en una dependència continuada que no té res a veure amb la maduresa cristiana ni en la dignitat baptismal que ens consagra a tots com a sacerdots, mestres i profetes a imitació de Crist.

-El secretisme fruit del manament de no explicar res de com es formen, actuen i viuen els moviments diocesans (sanació, alfa, raquel, centinelles,...).Aquest secretisme put a SECTA..

-La quantitat de dones que pululen al costat el bisbe...(no n'hi ha prou en què la dona del Cèsar sigui casta, també ho ha d'assemblar!) 

-Els sistemes (tenen moltes variables) econòmics del bisbat, que a més mantenen els capellans en la indigència, les parròquies penjades, els “llogats pel bisbat” per iniciatica exclusiva(?) del bisbe.

-La desviació, no sostenible des del Concili Vaticà II, accentuant i primant l'adoració de l'eucaristia com la solució dels problemes personals, de les necessitats del bisbat, com a la forma de presió i de control del la fidelitat dels “adeptes”, com una “obligació sagrada” i d'obligat compliment. En aquest aspecte concret és un fidel deixeble de Mns. Jaume Traserra, el qual la primera cosa que va fer va ser imposar l'exposició als frecessos del capellans quan mai s'havia fet fins llavors. De Mns. Traserra no ens estranya ja que va passar 8 anys sense citar mai el Concili Vaticà II.

-Els recesos de capellans i més concretament en la majoria dels “ponents” contractats. A part d'altres consideracions, ens fan sentir que som criaturas (infants).

-El menyspreu del “sentit dels fidels” que la immensa majoria, malgrat les grans campanyes, amenaces i condemnes, rebutgen, per activa (protestant) i per passiva (deixant de rebre el sagrament), la forma concreta de la penitència amb acusació i absolució individual, quan les celebracions amb absolució general sí que són molt concorregudes, amb excelents fruits fins i tot de conversions.

 

Després d'aquesta trista lletania, podem anunciar que Mn. Fermí Manteca està disposat a donar una conferència de cara a les Missions Populars aquest Any de la Misericòrdia, sobre L'ORIGEN I EL SIGNIFICAT DE L'ANY JUBILAR I CONCRETAMENT DE LA MISERCÒRDIA. Eks interessats podeu posar-vos en contacte directament amb ell.

 

Entre mig de les aportacions que s'han fet al voltant del tema del sagrament de la penitència hi ha hagut matitzacions a una pregunta que s'ha fet: “Quina és la cosa més important i urgent que té la pastoral en els nostres temps?”.

Hi ha qui ha dit que s'ha perdut el sentit de “pecat” i que la gent, al no tenir-ne consciència, no sent la necessitat de demanar perdó.

Hi ha qui ha dit que s'ha perdut el sentit del sagrat i que la gent viu d'esquena a l'esperit.

Hi ha que ha dit que, volguem o no, el nostre món camina inexorablement cap a la pèrdua del sentit del sagrat i cap a la secularització, per això cal “encarnar-se” en aquest món i fer-hi present l'amor i la misericòrdia de Déu. Només l'amor val la pena. S'ha dit que la crisi que viu és mes pròpia de Catalunya que d'altres lllocs, com ara sudamèrica. S'ha pronosticat que en la mesura que avancin en prosperitat, cultura i democràcia també seguiran aquest camí.

 

Acord de reunió el dia 8 de març.